Josep Maria Canudes i Rovira, anestesiòleg de l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Va néixer a Casserres l’any 1953, té 58 anys, viu a avià i és cooperant des de l’any 1981.“Sempre he sigut un enamorat de l’Àfrica Subsahariana”,“Rebo més del que dono”, ” He treballat en varies ONG però no pertanyo a cap”, “No anem a treure’ls la feina, anem a ensenyar-los a fer-la”. “Allà la salut es paga i si no tens diners no pots accedir-hi”.
1. Quan vas començar a fer cooperacions?
•
Vaig començar el 1981. Estava fent l’especialitat a l’Hospital Clínic de Barcelona i portaven ferits del Txad, que estava en guerra civil. L’hospital va decidir enviar-hi un equip perquè era costós traslladar els malalts cap aquí, van demanar voluntaris i em vaig apuntar. Vam marxar un equip d’unes 10 persones en que hi havia traumatòlegs, infermeres de quiròfan i jo d’anestesista. Hi vam estar tres mesos fins que degut a la guerra vam haver de marxar i així va començar la meva afició.
2. Que et va impulsar a ficar-te en aquest món?
•
Jo sempre he sigut un enamorat de l’Àfrica subsahariana i feia viatges pel desert i com que m’agradaven aquests països, quan em va sortir l’oportunitat, m’hi vaig apuntar. On m’agrada més cooperar es en aquests països.
3. Amb quines ONG has anat?
•
He treballat amb moltes ONG però no pertanyo a cap, he estat amb Metges Sense Fronteres, Metges del Món,... Actualment coopero amb Amics de Gundi. I possiblement,a partir d’aquest any, treballaré per l’Àfrica Digne.
4. Quines tasques realitzes?
•
Sempre com a anestesiòleg però en aquests països et veus obligat a fer d’altres feines. Sempre viatgem amb equips quirúrgics. Abans el cooperant feia de tot però ara ha canviat.
5. En quins països has prestat cooperació?
•
República democràtica del Congo, Txad, Irak, Santo Domingo, Perú,.... Però ara fa molts anys que treballo al Txad, el país on vaig començar.
6. Quin país t’ha impactat més?
•
Libèria perquè estava en guerra civil, l’hospital es trobava enmig dels dos fronts i mentre era allà es va haver d’evacuar.
7. Quina actitud tenen amb tu la gent que ajudes?
•
Els nens són molt agraïts i els adults també, però hi ha un cert ressentiment contra l’home blanc pel passat colonial.
8. De quins recursos disposes quan hi vas?
•
Les ONG més grans tenen més recursos que les petites i marxes amb les despeses cobertes. Però moltes vegades, en les ONG més petites, nosaltres ens paguem el viatge i l’estança ens la proporcionen allà on anem. Hi ha gent que dona diners, material, medicaments...
9. Quan aneu allà on dormiu, mengeu,...?
•
En les ONG petites normalment dormim i mengem en el mateix hospital però en les ONG més grans tenen cases llogades.
10. De quina manera t’afecta veure com està la gent d’allà?
•
En aquests països hi ha gent que té molts diners, però la riquesa només es fa servir per comprar armament, la resta de la població no té cap mena de recurs bàsic: aigua, llum, clavegueres... Els governants tenen tots els diners i el poble no té res, això m’indigna perquè passa a molts països.
11. S’ha de sortir a l’estranger per fer cooperació?
•
No, pots ser cooperant en el nostre país en el tercer sector (en menjadors, acompanyament de gent gran, el banc d’aliments,...) Cada vegada hi ha més gent pobre al nostre voltant que necessiten ajuda. També es poden fer xerrades per conscienciar la gent. Aquí es més fàcil perquè no necessites desplaçar-te tant ni faltar a la feina.
12. Quines dificultats veus per accedir a fer cooperació?
•
Les dificultats són econòmiques perquè, per exemple,un viatge al Chat pot costar uns 1000 € i ara les ONG han disminuït els ingressos. Treballar en ONG petites té l’avantatge de que els diners van directes al projecte i no se’n perden en la organització. Aconseguir metges especialistes també es difícil. Per col•laborar has de renunciar els teus dies de festa i també té un preu econòmic que cada vegada és més difícil d’assumir.
13. Quin camí hauria de seguir algú que volgués entrar en aquest món?
•
La Generalitat ofereix diferents campaments a l’estiu per fer cooperació voluntàriament, també et pots posar amb contacte amb la ONG directament o per mitja d’algú que hi estigui treballant,Tothom pot fer cooperació: electricistes, mestres, paletes,...
14. Creus que els joves d’avui dia s’impliquen en les causes de cooperació?
•
Els joves de 18, 25, 30 anys crec que no, la gent més implicada és la gent de mitjana edat. En el nostre mon intentem amagar la pobresa i llavors els joves a l’escola que hauria de ser un lloc de divulgació, voluntariat,... no hi ha prou informació i potser per això ho desconeixen.
15. Quin missatge els voldries enviar?
•
Que no siguem tan egoistes i que pensem que nosaltres tenim la sort que ho tenim tot però hi ha gent que viu en condicions molt precàries, que encara que estiguem malament n’hi ha d’altres que encara ho passen pitjor i per tant s’ha d’ajudar a la gent del nostre país com per els de fora, a més, ells també t’aporten coses a tu. Allà, cada cop que hi vaig, aprenc molt i penso que rebo més del que dono.
El 16 de Març dels 2012, a Bagà, hi va haver un torneig de tennis-taula. Vam sortir de Gironella a les 17:30, ja que el bus va arribar tard. Al bus hi havien els alumnes de Puig-Reig, i nosaltres.
