Esquí de fons: 1r d'ESO a Guils Fontanera

Un total de 33 alumnes de 1r d'ESO van anar Guils Fontanera a fer esquí de fons el passat dia 24 de febrer del 2010. Aquesta estació està situada al nord de la Cerdanya però tanmateix molt a prop de Puigcerdà.
Els profesors acompanyants van ser el LLuís Torra, el Ramón Gragés, el Joan Carles i la Glòria Gorchs.

Durant tot el dia van tenir un horari programat, amb alguna estona de temps lliure. El seu horari va ser:
Només arribar a les 10:00 van anar a llogar els esquís, i esmorzar.
Després de 11:00 a 13:00 van fer dues hores de classe repartits en tres grups en funció del nivell dels alumnes.

De 13:00 a 14:00 van dinar.

De 14:00 a 15:00 van fer una altre classe, i de 15:00 a 16:00 van poder esquiar per lliure i tot seguit van pujar al bus que els tornava a l'IES Pere Fontdevila. Van arribar a les 17:25.

Hem fet un qüestionari a uns quants alumnes que hi van anar, tot seguit ho veureu:

Grup B
Us va agradar aquesta excursió?
Candela i Marina:- Sí perqué d'esquí de fons no n'haviem fet mai.
Havieu esquiat mai?
C i M :- Si vem fer esquí alpí a la Cerdanya.
En quin grup vau anar?
C i M :- En el grup que ja en sabien perqué ja haviem anat a esquiar.

Grup A
Us va agradar aquesta excursió?
Ivan i Sara : - Sí , perqué que vem anar a unes pistes negres.
Havieu esquiat mai?
I i S : - Sí a Masella però no haviem fet mai esquí de fons.
En quin grup vau anar?
I i S : - En els que en sabiem.

Esperem que aquesta excursió es pugui tornar a fer ja que a tingut molt d'exit.

Judith & Mar
3r ESO B

El millor Barça de la història

Amb l’arribada de l’entrenador Josep Guardiola el primer equip va prendre noves energies i l’any 2009 va esdevenir el més exitós de tota la història del club, amb la consecució de la Copa del Rei, la Lliga espanyola, la Champions League, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, tots sis títols aconseguits amb autoritat i amb el reconeixement unànime de la superioritat en el terreny de joc d’un equip en que la presència dels jugadors formats a la Masia, com Puyol, Messi, Iniesta, Xavi o Pedro és la base fonamental. La victòria per 2-6 al Santiago Bernabéu, la final de Roma davant el Manchester United (2-0) o el triomf al Mundial de Clubs (2-1 a la final davant l’Estudiantes argentí) esdevenen ja partits de referència per al barcelonisme. Naturalment, aquests èxits esportius han reforçat enormement la projecció social i mediàtica del club, que al novembre del 2009 assoleix la xifra rècor de 172.938 socis.

El millor Barça de la història ha aconseguit sis copes i en bona part ha estat gràcies a Pep Guardiola, el millor entrenador que ha tingut. Tambe tenim a les files de l'equip a Messi que ha sigut dessignat el millor jugador del món.

El gol d'Iniesta
Gol que va supossar l'igualada a 1 al marcador, donant el pase a la final de Roma del Barça; i que va provocar el deliri a tota la culerada, que maco es ser del Barça, gracies Iniesta.
El Barça jugarà la final de la Lliga de Campions a Roma contra el Manchester United. Un golàs d'Iniesta (vídeo) quan faltaven tan sols dos minuts perquè s'acabés el partit va significar l'empat a un al camp del Chelsea i la classificació de l'equip de Guardiola, que ha jugat amb deu jugadors des del minut 66 i amb un gol en contra, marcat per Essien, des del minut vuit. El mur del Chelsea només es va trencar quan ja tothom donava per fet que l'equip de Londres es classificaria.

El partit va estar duríssim amb un Chelsea que va jugar només a destruir i a impedir el joc del Barça. Els anglesos van fer un gran gol al minut vuit en una jugada que va estar gairebé l'única perillosa que van fer i el Barça es va veure obligat des d'aleshores a jugar contra un equip tancat al darrere.

Per si calia més encara Abidal va ser expulsat i el Barça va haver de jugar la major part de la segona part només amb dos jugadors. Malgrat tot, el Barça va aconseguir aguantar i impedir que el Chelsea rematés el partit amb un segon gol. Valdés va estar fonamental en aquest sentit. A part de l'expulsió d'Abidal Alves també va rebre una tarja groga i no va poder jugar a Roma la final.

Creiem que va ser el millor gol que el Barça va fer la temporada '09 perquè va ser un gol en el minut 93 perdent 1-0 i sabent que si no marcaven estaven a fora de la Champions però, tambè sabien molt bè que un gol els hi donava el pas per viatjar a Roma. I aixi va ser, quuan tot semblava perdut, Dani Alves va centrar una pilota a la desesperada per la banda dreta que va anar al segon pal, però Eto'o no la va controlar gens bé i la pilota va acabar als peus d'un jugador del Chelsea ell va intentar refusar però no ho va fer i va fer una passada per equivocació a en Leo Messi, en Messi a la frontal de l'area va fer un parell de regats i finalment la va passar als peus de DON ANDRÈS que amb la seva cama dreta de primeras va xutar la pilota el més for possible i va entrar per l'escaire del porter Peter Check. Així el Barça, gràcies a Iniesta es va classificar i va acabar guanyan la Campions League.

FET PER TONI C. I ERIC L.

L'assetjament escolar

L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones disfruten utilitzant el poder que tenen per tal de perjudicaro humiliar una o més persones(diana).

Tot i que l'assetjament escolar no és un problema relacional, es dóna en un context de relacions: quan el nen es comença a relacionar amb l'entorn fora de la família. És en aquest moment quan es necessita més relació amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar.


L'assetjador fa creure a la diana que no cau bé a la resta (atracció), que no és capaç de fer-se guanyar per com és (intimitat) i que tampoc té capacitat de lideratge (poder). Aquest últim diferencial és el que el té més desenvolupat ja que gaudint de la seva situació de lideratge utilitza el poder per perjudicar l'altre.

L'assetjament es pot presentar de moltes formes, no només físicament sinó que pot tractar-se de
assetjament psicològic. Es pot diferenciar entre directe i indirecte. El que s'explicita de forma visible i directe es tradueix en agressions violentes físiques però també situacions d'agressió no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé o robar pertinences,…) o verbal com l'insult. En un altre nivell es troba el assetjament escolar indirecte com l'exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives. Tots dos tipus d'assetjament són molt perillosos però tot i que el físic pot fer més impacte el verbal o psicològic pot ser pitjor a llarg termini (requereix tractament psicològic).
Tant per pares, professors o alumnes sempre que es pressuposi el perill de la integritat física de la diana cal actuar de manera contundent i ràpida, però per resoldre correctament la situació cal seguir tota una investigació i uns passos implicant a tota la comunitat fins que un cop resolt el problema s'arribi a formular un protocol.
Si voleu més informació es a Wikipedia

Aquí teniu unes entrevistes a uns alumnes anònims de 1r, 2n, 3r i 4r.

Entrevista 1

Reporter: Que en saps del assetjament escolar ?
Alumne 1: Es quan els teus amics o els teus companys et fan al vida impossible.
R: Tens un amic/ga o coneixes algú que ho ha patit ?
A1: Si
R: Que en penses ?
A1: Jo penso que pasa molt malament i no esta bé.
R: Tu defendries a una persona que ho patis ? Per què ?
A1: Si, perquè se el que es això
R: Com respondries si et passés ?
A1: M'agradaria plantarlis cara.
R: Tu assetjaries algú ? Per què ?
A1: No, perquè no s'ho mareix passar per això.
R: Penses que l'assatjament escolar es més present als instituts que a les escoles ? Per què ?
A1: Si, perquè hi ha gent molt més gran que tu i es senten superiors.

Entrevista 2

Reporter: Que en saps del assetjament escolar ?
Alumne 2: Que la gent margina a una persona.
R: Tens un amic/ga o coneixes algú que ho ha patit ?
A2: Si
R: Que en penses ?
A2: Que no ho haurien de fer.
R: Tu defendries a una persona que ho patis ? Per què ?
A2: No, perquè no m'hi vull ficar.
R: Com respondries si et passés ?
A2: No ho se, no ho he experimentat.
R: Tu assetjaries algú ? Per què ?
A2: No, perquè no m'agrada
R: Penses que l'assatjament escolar es més present als instituts que a les escoles ? Per què ?
A2: Si, perquè com més grans la gent pot tenir la ment més bé o més malament.

Entrevista 3

Reporter: Que en saps del assetjament escolar ?
Alumne 3: És quan a una persona en concret es inferior als demés o pot ser inferior va en un grup de persones i el molesten.
R: Tens un amic/ga o coneixes algú que ho ha patit ?
A3: Si
R: Que en penses ?
A3: Que es pasen, perquè te un problema.
R: Tu defensaries a una persona que ho patis ? Per què ?
A3: Depèn de qui fos, perquè no s'ho mereix.
R: Com respondries si et passés ?
A3: Ho denunciaria
R: Tu assetjaries algú ? Per què ?
A3: No, perquè si no m'agrada a mi no ho faig.
R: Penses que l'assatjament escolar es més present als instituts que a les escoles ? Per què ?
A3: Si, perquè en la edat de l'adolèsenciaes te més complexa i la gent es fica més em els demés.

Entrevista 4


Reporter: Que en saps del assetjament escolar ?
Alumne 4: Es quan deixen de costat a algú.
R: Tens un amic/ga o coneixes algú que ho ha patit ?
A4: Si.
R: Que en penses ?
A4: Penso que tothom tindria de ser igual.
R: Tu defensaries a una persona que ho patis ? Per què ?
A4: Si, perquè neccesita ajuda.
R: Com respondries si et passés ?
A4: No ho se, suposu que em canviaria de institut.
R: Tu assetjaries algú ? Per què ?
A4: No, perquè no m'agrada i no ho faria.
R: Penses que l'assatjament escolar es més present als instituts que a les escoles ? Per què ?
A4: Si, perquè cadascú fa les seves colles.

By: Claudia i Mar

Una mica de Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que composen la categoria, els anomenats Campionat del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors.

En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el

Alonso fa volar el Ferrari F10 en els primers entrenaments:

Fernando Alonso va tenir un excel.lent debut com a pilot de Ferrari. L'espanyol es va posar per primera vegada al volant del F10, tot i que semblava que portava tota la vida conduint. A la tercera jornada d'entrenaments a Xest, Alonso va marcar el millor temps, gairebé tres dècimes per sota del seu company Felipe Massa. Sobresortints De la Rosa, que va ser segon, i Alguersuari, que va acabar quart.
Alonso va pujar per primera vegada al Ferrari F10 per seguir amb l'evolució del cotxe iniciada a les dues jornades anteriors pel seu company, el brasiler Felipe Massa, que va aconseguir un millor crono de 1:11.779 davant el 1:11.470 que va marcar l'espanyol en l'últim dia de treball realitzat per set escuderies a València. En el dia d'Alonso, el també espanyol Pedro Martínez de la Rosa (Sauber) va aconseguir la segona plaça a la taula de temps igual que va succeir el dilluns, en quedar només per darrere de Massa, mentre que Jaume Alguersuari (Toro Rosso ) va fer el quart registre de la sessió.
Els que van quedar primers en l'entrenament van ser Fernando Alonso, el segon hamilton. "Estava desitjant pujar al cotxe".
Va sorprendre a tots en la seva primera presa de contacte amb el F10, aconseguint el temps més ràpid dels tests a València. Una cosa que posa en sobreavís als rivals. L'espanyol va acabar satisfet: "La fiabilitat ha estat bona, tot i que encara no estic al 100% per treure tot el rendiment al cotxe".
Si voleu informació en directe sobre les curses i entrenaments podeu anar a la pàgina oficial formula1.com.
També hi ha una pàgina en castellà que ens dona una informació semblant: thef1.com.



By Moha

Excursió de 2n d'ESO al Palu de la Música

Aquest dilluns dia 1 de Febrer, els alumnes de 2n d'E.S.O. van anar d'excursió a Barcelona, juntament amb una optativa dels alumnes de 4t ens han explicat la seva experiència.

A 9:30 del matí els va venir a buscar un autobús, a les 10:30 van parar per esmorzar, i després van continuar el viatge fins al Palau de la Música.
"L'espectacle que vam veure va estar bé", afirma un alumne de 2n.

El "Rock-Pop a Prop", a part de ser un espectacle musical, també pretén fer veure el lligam d'aquest tipus de música amb la joventut. El concert repassa l'evolució musical del pop-rock i els seus ritmes però també relaciona d'altres facetes relacionades amb la música. Van escoltar l'Elvis, els Beatles, els Rolling Stones, Bob Dylan, Elton John, Gloria Estefan i Bob Marley, però també van veure les diferències entre rockers, mods, hippies i rastafarians, i van aprendre sobre els moviments sociopolítics del segle XX de mans de la Factoria Mascaró.

A 13:30 van anar al port vell a dinar i ja de passada a visitar el Maremàgnum fins a les 15:00 que van anar a l'IMAX Port Vell a veure la pel·lícula "Gegants Marins" fins a les 16:00 que van agafar l'autobús de tornada a l'Institiut.

By: Claudia i Mar

La violència de gènere

La violència de gènere, concretament la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena, primer hauríem de ser capaços d'identificar-lo i d'anomenar-lo.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

L'ONU, al 1995, va definir la violència contra la dona com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada". És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.

1.- La violència contra les dones també pot denominar-se violència de gènere, tenint en compte el caràcter social dels trets atribuïts als homes i a les dones.

2.- Es pot dir que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals ja que s'esdevé de la desigualtat entre homes i dones i de la necessitat de fer mantenir la situació d'inferioritat de la dona envers l'home.

3.- L'essència patriarcal és la representació de la masculinitat a través del domini de la dona. La idea de jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que poden ser utilitzades, menyspreades i maltractades.

4.- La violència contra les dones també té un caràcter instrumental. El poder dels homes i la subordinació de les dones requereix d'un mecanisme de sotmetiment, de control a través de la violència, que encara manten més el lligam que la sustenta.

5.- La violència contra les dones no és un fenomen aïllat ni circumstancial, sinó que constitueix un aspecte estructural de l'organització del sistema social, ja que es dóna en totes les classes socials i en les diverses etapes de la vida.

6.- La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones i en resposta del que rebin aprendran que el camí de la violència no és el millor.

7.- La violència contra les dones ha estat sempre un tret estructural molt difícil de percebre. La seva denúncia ha estat el primer pas important per donar-lo a conèixer i és a partir d'aquest fet que s'ha considerat un autèntic problema social i el seu rebuig social ha estat la forma més eficaç de combatre-la.

By Eli