Artista català establert, Ernest Altés treballa principalment en el camp de l'escultura. Les seves peces sobre paper ens fan pensar en una translació a les dues dimensions de les característiques de l'Art en tres dimensions. Utilitza pedra i altres materials pesants, arrencats amb violència de la Natura, i en moltes de les seves obres experimenta amb l'aparença de les formes obertes o tancades, establint un diàleg amb l'espai.
L'artista trasllada aquestes obres al paper utilitzant una paleta de colors foscos i colors terra, i delineant el tema principal utilitzant poderoses línies negres.
Les seves escultures es poden trobar en diversos espais públics de moltes ciutats espanyoles
Ernest Altés planteja la conferència a partir d’una aproximació al seu recorregut d’aprenentatge i exercici de la professió d’escultor des de la seva infantesa fins l’actualitat: els anhels, la passió i la constància per no defallir.
Xerrada del 24 de Novembre
A l'IES Pere Fontdevila, a les 4 de la tarda:
L'Ernest Altés, ens va exposar una mica les seves obres, i també ens va explicar com va començar a ser escultor.
Ens va explicar, que a classe, ja no escoltava als professors, sinó que agafava paper, llapis i goma, i començava a dibuixar. Un dia, els seus pares decidiren que deixés l'escola, i que es dediqués a lo que ell li agradava, que en aquest cas, era ser dibuixant. Va decidir apuntar-se a l'Escola d'Art i Disseny de Vic on la durada dels estudis era de 3 anys, i així ho va fer. Els professors, li deien que plegués només quan feia l'any, perquè ell amb un any ja s'havia polit tota la feina que normalment es fa amb 3 anys.
Els seus pares, un cop parlaren a casa, decidiren que no es podia quedar a casa sense fer res, i l'apuntaren a l'Escola Massana de Barcelona. Però li va tornar a passar el mateix, amb un any es va polir la feina de 3. Al final ell va decidir que preferia crear escultures en comptes de ser dibuixant. Això els hi comunicà als seus pares i ells van dir que era la millor opció, que es dediqués al que volia. I així va ser, començà a crear escultures fins que la gent li demanaren que en crees per propietats privades i també públiques.
La Mariona López es va oferir a fer-li unes quantes preguntes que ella particularment, no sabia i tenia curiositat. Aquí sota les tenim:
